¿QUÈ ÉS L’ESTRÈS?
L’estrès és un sentiment de tensió física o emocional que pot provenir de qualsevol situació o pensament que causi sentiments d’ansietat, de nerviosisme o de frustració.
L’estrès és la manera com el cervell i el cos responen a un desafiament o exigència, especialment si són rellevants per al seu benestar o subsistència.
Quan està estressat el cos allibera substàncies químiques anomenada HORMONAS. Les hormones el posen en alerta i llest per actuar. Poden elevar la pressió arterial, la freqüència cardíaca i els nivells de sucre a la sang.
HI HA DOS TIPUS D’ESTRÈS:
Eustrès : Estrès d’intensitat i durada adequades, adaptatiu, relacionat amb la salut, la motivació i l’èxit. Facilita la resolució o ladaptació als canvis. Tendeix a ser agut. (Bon estrès)
Distrės : Estrès desadaptatiu per excés d’intensitat o durada, relacionat amb el patiment, el malestar i la patologia. S’hi superen les capacitats de resistència i d’adaptació de l’organisme. Tendeix a ser crònic. (Malament estrès).
Símptomes:
Agonia emocional: una combinació d’enuig o irritabilitat, ansietat i depressió, les tres emocions de l’estrès.
Problemes musculars que inclouen mals de cap, mal d’esquena, dolor a la mandíbula i les tensions musculars que deriven en esquinç muscular i problemes en tendons i lligaments.
Problemes estomacals i intestinals com acidesa, flatulència, diarrea, restrenyiment i síndrome d’intestí irritable.
Elevació de la pressió sanguínia, ritme cardíac accelerat, transpiració dels palmells de les mans, palpitacions, marejos, migranyes, mans o peus freds, dificultat per respirar, i dolor al pit.
Hi ha persones que estan apurades, però sempre arriben tard. Assumeixen moltes responsabilitats, tenen massa coses entre mans i no poden organitzar la quantitat d’exigències autoimposades ni les pressions que en reclamen l’atenció.
Una altra forma d’estrès agut episòdic sorgeix de la preocupació incessant. Són persones que veuen el desastre a la cantonada i preveuen amb pessimisme una catàstrofe en cada situació. Pot haver-hi causes justificades: malaltia, dol, pèrdua de treball…
L’estrès crònic sorgeix quan una persona mai no veu una sortida a una situació depriment. És l’estrès de les exigències i pressions implacables durant períodes aparentment interminables. Sense esperances, la persona abandona la cerca de solucions. Alguns tipus d’estrès crònic provenen d’experiències traumàtiques de la infància que es van interioritzar i es mantenen doloroses i presents constantment. Algunes experiències afecten profundament la personalitat. Es genera una visió del món o un sistema de creences, que provoca un estrès interminable per a la persona.
El pitjor aspecte de l’estrès crònic és que les persones s’hi acostumen, s’obliden que hi és.