Somatitzar:
És el procés de transformar problemes psíquics en símptomes orgànics de manera involuntària, inconscient. És quan l’emoció afecta el cos.
El nostre cos està directament influït per la manera com ens sentim. I viceversa.
És la manera que té el cos de dir que l’escoltem.
Hem après a identificar símptomes com el dolor, les molèsties o la tensió a nivell corporal, però no tant a identificar emocions.
No només ens relacionem amb el nostre cos des d’allò físic, sinó també des d’eliminar tot senyal desagradable que sentim.
Si no parem atenció a allò que sentim, aquestes emocions tendiran a buscar una ruta alternativa per aparèixer. Aleshores, com si tractessin d’adaptar-se a l’idioma que sí que sabem parlar, s’expressen a través del físic.
La nostra salut física i la nostra salut mental són part d’una mateixa cosa.
En definitiva, es tracta de poder entrar en contacte amb el nostre cos i revisar quina relació té allò que aquest em diu respecte del que estic sentint. Això no només m’obrirà la porta a treballar a l’origen dels meus símptomes somàtics, sinó que també m’ajudarà a fer passos cap a la gestió de les meves emocions, atès que el cos és el que sovint em dóna els primers senyals emocionals.
El Trastorn de somatització passa quan la persona sotmesa a un elevat nivell d’estrès o ansietat, fins i tot de por, les frustracions del dia a dia, o estats emocionals com la ira, la ràbia… comença a tenir símptomes físics com dolors o malestar d’índole diversa, de manera reiterada i sense que hi hagi cap origen físic explicable: el cos es posa més rígid i tendeix a tensionar-se, a tancar-se, per això les postures que adopta el cos produeixen contractures.
El fet que les nostres emocions s’expressin a través del nostre cos no és cap problema. El problema ve quan no fem cas al que ens passa i el nostre cos, en lloc de xiuxiuejar, comença a cridar.
El problema ve també quan aquests símptomes o malestars es cronifiquen i converteixen en malalties (malalties psicosomàtiques com el còlon irritable, dolor crònic, fibromiàlgia, fatiga crònica, etc.)
El problema ve, sens dubte, quan aquestes malalties acaben interferint en la nostra salut i la nostra vida diària.
Ment i cos no es poden separar, estan estretament lligats, de fet, som un sistema format per tres components: ment-cos-emoció, cal que aquest sistema estigui en equilibri per al nostre benestar.
Generalment anem la major part del temps amb el pilot automàtic encès.
Moltes vegades, neguem les emocions i ofegam aquests pensaments recurrents que ens persegueixen intentant fugir-ne de diferents maneres. Les més habituals són: tornar-se un addicte a la feina, comprar coses que no necessito, omplir l’agenda de plans per no parar…. La qüestió és tenir la ment ocupada per no escoltar-la.
Ser conscients del que sentim i de gestionar aquestes emocions és el primer pas per recuperar la nostra salut.